La vida a Mowire -Ghana-

Hola!!
Ja torno a estar a l`internet!! Avui no se que passa, que si aixo normalment va lent, avui va super lent, a veure si aconsegueixo actualitzar el blog!
Aquest cap de setmana he anat d`excursio, mes cap al nord de Ghana, a veure alguns monos. He anat amb una noia d`Austria que tambe esta fent voluntariat amb la mateixa organitzacio, pero esta a una altra escola, aqui a la ciutat de Kumasi. El dissabte vam agafar el trotro unes 2 hores i mitja fins a una ciutat del nord, mes petita, que es diu Techiman, i ens va costar uns 2 euros. Alla vam trobar dues noies holandeses que anaven al mateix lloc, pero no vam trobar trtros que anessin cap a on volien, aixi que vam haver d`agafar un taxi compartit per 1 euro cadascu, cap a un altre poble, Nkumanza, a mitja hora de distancia. Alla vam acompanyar a les noies a veure una ong Holandesa que ha muntat un centre per a discapacitats, que tambe es un hostal, i despres vam anar a buscar un mitja de transport per anar al poble dels monos, Tema – Boabeng. Vam haver d`esperar bastanta estona fins que s`omplis el trotro perque als pobles petits hi va molt poca gent, i com que la carretera es tan dolenta i son uns 25 km, els taxis ens volien cobrar molt, vaja, molt pels preus d`aqui, uns 15 euros!
Aqui el transport en trotro (furgoneta) es super barato, mes o menys uns 20 centims els 20 km, pero tambe depen de la qualitat de la carretera, ja que moltes no estan asfaltades.
L`ultim trotro ens va costar 70 centims, i la veritat es que va ser un desastre! Entrava tota la sorra del cami per les finestres, pero si les tencaven la calor era insoportable, i casi no podiem obrir els ulls de tanta pols de la carretera de sorra! Quan vam arribar gairebe erem tan negres com els demes! Jeje, i a sobre era tan tard que haviem de buscar allotjament per passar la nit. El poble era molt sezillet i maco, i el bosc tropical una passada, amb arbres gegants i mes de 500 monos de 2 tipus saltant pels arbres. Alla hi ha un hostal (guesthouse), que la veritat es que estava molt be, pero estava ple quan vam arribar perque havia arribat una furgoneta amb 15 turistes belgues! Sort que una noia molt simpatica de Canada que viu alla -perque esta fent treballs d`investigacio sobre turisme- ens va deixar dormir a la seva habitacio.
Ojala pugues penjar les gairebe 200 fotos que vaig fer, pero no en puc penjar ni una perque en tornar es va espatllar la tarjeta de memoria de la camara!!! Quina rabia!! Aixi que no tinc cap foto del viatge, i l`altra noia tampoc perque va perdre la camara pobre, la setmana passada quan em va venir a visitar una tarda, quin desastre….. al menys nomes vaig perdre les fotos del cap de setmana! Tinc moltes mes fotos per penjar, pero avui va realment fatal l`internet i no em deixa, i tambe l`ordinador, ja porto mes d`una hora i no he pogut ni mirar el mail….. tornare un altre dia aquesta setmana i us penjo un munt de fotos que us vull ensenyar!!!
Avui abans d`entrar a l`internet he anat a un lloc que m`han explicat que venen productes importats, i a part de veure una noia blanca…. jeje, aqui se`m fa extrany!, he comprat uns quesitos de formatge….. no vegis com els disfrutare, es que aqui no hi ha llet, i per tant tampoc formatge i es troba a faltar!
Tambe he comprat un CD de musica d`una cantant de Ghana, recomanat per una noia de l`escola. Aqui li diuen Gospel a aquesta musica, pero no te res a veure amb ele gospel america…. Suposo que tambe parla de temes religiosos, per aixo es gospel. La musica africana es super alegre i a tot arreu canten o posen musica! Els de la botiga de musica no entenien perque volia aquest CD si no entenc la lletra…. canta en Twi es clar!
Avui la ciutat semblava mes tranquila, no se perque, nomes un noi m`ha demanat per casarse amb mi, jeje…. quan vas caminant cada dos per tres sents que et criden “obruni!!”, es com anomenen aqui als blancs, en idioma Twi, que parlen en aquesta zona de Ghana. Tant dones, com homes, i nens criden aixo, i nomes que els sonriguis i els saludis ja es posen contents, perque aixo si, per la ciutat millor caminar rapid i no pararse gaire, has d`anar sempre com si anessis amb pressa, perque ells tenen mooooolt de temps, i si vas tranquila tothom voldria parlar amb tu!!! Despres de cridarte, et pregunten “How are you?” o “E ti sen?”, en el seu idioma, i quan els responc “eye”, es posen molt contents que mostri interes pel seu idioma! He apres nomes algunes frases, pero molt poquet perque no es facil, encara que algunes nenes de l`escola s`esforcen en ensenyarme! Si segueixes parlant, be, si no marxes, llavors ja et pregunten com et dius, d`on ets (Barcelona triomfa arreu del mon!!), si estas casada i perque no, i despres no es tallen en demanarte el numero del mobil!! Aqui tothom te mobil, es barato, i com que no hi ha telefons fixos…. Tot esta ple paradetes pel carrer que venen recarregues pels mobils, desde pocs centims fins a 6 euros. Jo preparo alguna excusa per no donar el telefon, o els dic que no en tinc, perque sino despres et truquen per xerrar cada dia!!
Bueno, aqui us he de deixa per avui, ja s`acaba el temps.
Fins aviaaat!!!!
P.D. Que be, al menys avui tenia signes d`interrogacio, apostrofs, i parentesis!! Com veieu, no tinc accents….